.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats deien:
«Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen.
Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Sv 2,12.17-20

Salm Responsorial

R. El Senyor fa costat als meus defensors

Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom. 
Escolteu la meva súplica, 
escolteu les meves paraules.  R

Mireu com s’aixequen contra mi,

amb quina violència em volen la mort. 
No pensen en Déu. R

Però és Déu qui m’ajuda, 
i fa costat als meus defensors. 
De tot cor oferiré sacrificis, 
us lloaré, Senyor, perquè sou bo.  R

Sl 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)

Lectura de la carta de sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera.
El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos?
Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Jm 3,16-4,3

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.
Arribaren a CafarNaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important.
Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Mc 9,30-37

"El primer ha de ser el darrer i el servidor de tots"

A tots ens agrada que ens alabin, que ens reconeguin els nostres mèrits, que ens considerin els més importants. Per això potser hom desitja tant els primers llocs, el poder manar. A l’evangeli, Jesús diu d’una forma molt clara: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies. L’evangelista subratlla que això no ho entenien els apòstols però, malgrat tot, no sembla que els preocupi massa perquè pel camí no parlaven precisament de morir amb Jesús sinó de tot el contrari, d’honors i de primers llocs. Per això, quan Jesús els pregunta: Què discutíeu pel camí? ells callen perquè saben que els seus interessos no coincideixen pas amb els de Jesús: Havien discutit quin d’ells seria el més important. Tot el contrari del que havia dit Jesús. I ara els ho diu clarament: Si algú vol ser el primer ha de ser el darrer i el servidor de tots. Per tant, per als deixebles ser el primer vol dir posar-se al capdavant dels servidors; ser els últims quant a honors i privilegis. El gran privilegi és ser el darrer, el servidor de tots, tal com va fer Jesús.
El camí de la creu ja el veiem clarament anunciat a la primera lectura. Els malvats retreuen als justos la seva manera de ser i de viure: El just és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la llei. La resposta hauria de ser: Canviem de vida! Doncs, no. Ultratgem-lo, torturem-lo a veure si es manté serè, condemnem-lo a una mort vergonyosa. Però de vegades les persecucions, les gelosies poden venir de la mateixa comunitat cristiana. Ens ho diu sant Jaume: D’on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? Desitgeu coses que no teniu i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir i per això lluiteu i us baralleu. Quan volem ser els primers, quan volem tenir molt, quan volem dominar els altres, llavors hi ha rivalitats, enveges, baralles entre nosaltres. Segurament ningú no ens envejarà ni es barallarà contra nosaltres si només busquem ser els últims, els servidors de tots.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES